¿Qué formas tenemos de visitar un museo? En plena pandèmia del COVID-19 me planteé cómo iba a hacer la visita al museu con mis alumnos en el curso 2020-21. Se me planteaban muchas dudas: ¿Estaremos confinados antes de que pueda ir al museo? ¿Podremos ir toda la clase o tendremos que dividir el grupo? En un curso excepcional, me planteé una forma diferente de hacer la visita al museo. Decidí que los alumnos/as lo visitarían solos/as la exposición de Bombas Gens. Únicamente necesitaban su libreta y un audio donde yo les iría orientando sobre lo que debían hacer. No obstante, el sonido, más allá de una guía, pretendía ser una provocación, con juegos corporales y preguntas, que pretenden invitar al alumnado a establecer relaciones entre las obras, sus vidas y la educación física. El resultado tiene varios objetivos: invitar al alumnado a fijarse en lo “infraordinario” y lo “infraleve” del espacio que habita, establecer relaciones entre las obras, su vida y la educación física, compartir mis reflexiones y mi forma de visitar las exposiciones de arte, establecer una relación lúdica y corporal con las obras, provocar una reflexión sobre el papel del docente en el aula y sus interacciones con el alumnado y mostrar, de forma perceptible pero intuible, las inseguridades y mis propios miedos, elementos que nos humanizan y que pocas veces se manifiestan en la relación entre alumno/a y profesor/a.  

Estos fueron algunas de las producciones que hicieron l@s alumn@s:

A continuación, os comparto la transcripción del audio en catalán:

Si estàs escoltant aquest àudio es perquè et trobes davant la porta d’entrada del museu de Bombas Gens. A partir d’ara seguiràs totes les meves indicacions. Si et fa falta, pots parar l’àudio quan ho necessitis.

Hauries d’estar a l’entrada exterior del museu. Si no ho estàs torna enrere i ves a aquest punt. Abans d’entrar, agafa el dibuix que vas fer sobre el que creies que trobaries al museu abans de venir. A la mateixa cara on hi ha el dibuix, escriu una paraula o frase que descrigui com et sents ara. Un cop hagis escrit la paraula, guarda’t el dibuix i no el perdis. 

Observa la façana del museu. Mira-la amb atenció i observa els petits detalls, allò que no haguessis prestat atenció si no estiguessis escoltant aquest àudio. Ves entrant per la porta principal i observa el pati interior del museu. Situat al centre d’aquest pati. Normalment sempre mirem cap endavant, però poques vegades canviem la nostra perspectiva. Situat al centre d’aquest pati. Mira a la dreta. Què hi veus? Si veus alguna cosa que et cridi l’atenció anota-la. Mira a l’esquerra. Què hi veus? Si veus alguna cosa que et cridi l’atenció anota-la. Mira al cel. Què hi veus? Si veus alguna cosa que et cridi l’atenció anota-la. Mira al teu darrere. Què hi veus? Si veus alguna cosa que et cridi l’atenció anota-la. Mira al terra. Què hi veus? Si veus alguna cosa que et cridi l’atenció, ja ho saps, anota-la. 

Entra al museu, veuràs que la porta pesa més del normal, veritat? A l’entrada trobaràs un noi molt simpàtic que t’explicarà el recorregut, et donarà l’entrada i et deixarà passar. Dóna-li les gràcies per la seva feina, no siguis antipàtic/a. A la teva dreta, a la part de dalt, hi veuràs les exposicions que hi ha actualment al museu. Sí, les veuràs totes. Fixa’t en el nom d’una de les exposicions: “Infraleve”. Què vol dir “infraleve”? Busca-ho amb el mòbil i si ja ho saps, busca-ho també, a vegades el que creiem saber es simplement una idea intuïtiva o errònia. Ja las buscat? Ara entra al museu. Una altra porta que pesa més del normal, veritat? Obra la porta i entra a la primera sala expositiva. Atura’t. Tinguis clar que aquesta no és una visita convencional a un museu. Hauràs d’estar atent/a al infralleu a lo infraleve, es a dir, allò que pràcticament no es pot percebre. Jo quan vaig llegir la paraula infraleve em vaig preguntar: Què es allò que no perceps per les preses? Quines son aquelles relacions entre jo i la obra que sóc capaç de percebre? Quins són aquells detalls que deixes escapar perquè et mous automàticament, sense prestar atenció al moment present? Quantes mirades, quants gestos ens haurem perdut? Què es lo infralleu d’una obra d’art? I tu, t’has preguntat alguna cosa?

Obra la teva llibreta o tauleta digital i preparat per anotar tot allò que et cridi l’atenció. Durant tot el recorregut la llibreta o tauleta és la teva ment. Anota preguntes, frases, dibuixos, relacions amb la teva vida, relacions amb l’educació física i relacions entre els conceptes que vas anotant (això és molt important). Tranquil/a que no t’ho avaluaré, has de ser responsable del teu aprenentatge. I et preguntaràs: puc fer relacions amb l’educació física en un museu? Depèn de tu.

Encara estàs de peu a la sala 1? Observa a la teva dreta, tens un cartell explicant l’exposició. Llegeix-lo.  Quan acabis de llegir-ho, gira’t i camina cap a l’objecte que està al terra de la sala. Observa’l. Anota les relacions que pots fer entre la fotografia i l’escola. Quines similituds o diferències hi ha? Porta la teva mirada cap a la paret. Què hi veus? Què creus que són aquests signes? Ho relaciones amb alguna experiència que vas viure durant la teva escolarització? Anota-ho. Ara llegeix el cartell explicatiu que tens al cantó d’aquesta obra: “Patricia Gómez y Maria Jesús González. Libro-celda 131.” M’agrada el concepte de “registros” (marques, escrits, dibuixos), també “archivo de la memòria, la piel de un edificio, las huellas.” Em porten a preguntar-me quins són els meus arxius de memòria, quins són els registres que deixo a les meves classes. Hi ha marques, escrits, dibuixos… encara que a les aules d’educació física no sigui comú veure aquestes marques. Per què? A educació física només juguem? No ho crec. Llavors perquè a la nostra matèria els únics escrits i dibuixos que fem acostumen a ser per fer exàmens, per exposar normes a les parets… on està la veu dels alumnes en aquests escrits? I l’aprenentatge? Pensem-hi. 

Seguim. Saps que tens un camí indicat amb unes fletxes. Fes cas a les indicacions i no te les saltis. Entres a la sala 2. Simplement ves seguint les fletxes i ves mirant les obres. Si trobes alguna relació amb el que ja has vist anteriorment o alguna cosa que vulguis destacar, anota-ho. Si et fa falta para l’àudio per veure aquestes obres fins que arribis al final de la sala, al cantó d’unes làmines de metall doblegades i penjades a la paret. Allí atura’t. A mi, sincerament, no m’ha suscitat interès cap de les obres que he vist en aquesta part. Potser la catifa, em fa pensar en l’estampació. Com seria l’estampació amb el cos humà? Podríem treballar l’expressió corporal? En canvi l’obra de les làmines doblegades sí que em crida l’atenció. Es l’obra Stiffness (rigidez) d’Inma Femenía. Et recorda a algun dels materials que utilitzem a educació física? Anota-ho. A mi sí, em recorda a les estores. És el que havies anotat? Ara relaciona el concepte de rigidesa de l’obra i l’objecte de l’estoreta. Es una metàfora interessant. L’estoreta es flexible, còmoda, tot el  contrari del que veus a la paret. Però a més, si ho metaforitzem encara més podem pensar com utilitzem aquestes estoreta a les nostres classes? De forma rígida o flexible? Podem representar els estats de la matèria a través del cos? Estarem tota l’exposició així, per tant comença a obrir la teva capacitat per a establir relacions on aparentment no n’hi ha. 

Segueix les fletxes, però abans de passar a la següent sala, que ja sé que es molt temptadora, aturat a l’espai que es troba entre les dues sales. Llegeix el cartell de la teva dreta. He fet aquesta pausa per la teva seguretat, si et mareges surt de la sala. Res més. Fes tres passes cap endavant i quedat quiet/a. Observa les parets. Suposo que ja ho has fet, és el que més impacta, no? Realment només hi ha punts vermells? Agafa el mòbil, obra la càmera i enfoca les parets, veuràs que els punts no estan allí perquè sí. La paret és una obra d’art en si mateixa. Ara, jo em pregunto: com utilitzem nosaltres les parets a les nostres classes? Anota-ho. Quins materials acostumem a trobar a les parets de les aules d’educació física? Anota-ho. Les parets que tu recordes del pavelló realment mostren els aprenentatges que s’estan desenvolupant en aquell espai? El pavelló es un arxiu de memòria? ( Sí acabo de fer una relació amb l’obra que em vist a la primera sala, ja t’he dit que el joc i l’aprenentatge consisteix en això) Ves seguint la fletxa i observa. Veuràs un mur al mig de la sala. Bé, suposo que ja l’havies vist. Situat en un dels cantons del mur. Sí, el que vulguis, però no toquis res, no vull que et cridin l’atenció per culpa meva. Observa el mur. Com et sents davant el mur? A què et recorda? El relaciones amb alguna experiència de la teva vida? Anota-ho. Ara ficat a un lateral del mur. De tal forma que des d’on estiguis puguis veure els dos espais que separa el mur. No es tan complicat, si fa falta, tira enrere l’àudio i torna a escoltar les instruccions. Ara que ja estàs situat/da entre el mur, tanca els ulls. Sí, tanca els ulls i no els obris fins que jo t’ho digui. No tinguis vergonya, a la gent no li interessa el que estàs fent. Pensa en quin tipus de mestre/a vols ser. Pensa en 3-4 qualitats positives d’aquest mestre/a. Ara pensa 2-3 paraules que defineixin la metodologia que tu voldries impartir. Obra els ulls. Pensa, en quin cantó del mur et situaries? Al que està tot ordenat i no hi ha cap moviment ni caos aparent, o al que esta derruït, al que simula un moviment, on cauen els cements del que coneixem? O potser als dos? On et situaries? Per què? Anota-ho.  

Sé que estàs cansat/a. Però seguim. Segueix les fletxes i entraràs a un jardí. Es un moment per gaudir de la bellesa de la natura. Veuràs que la relació entre el cos i la natura no és tant llunyana. Ves seguint les fletxes i  anota allò que et cridi l’atenció o relacions que puguis fer amb altres coses que has vist a l’exposició o amb la teva pròpia vida. Et deixo gaudir. Apaga l’àudio i quan arribis a una obra amb la paraula PANTONE atura’t i torna a engegar l’àudio. Si no saps què es el PANTONE, busca-ho al mòbil. Si no trobes la paraula PANTONE al arribar al final de la sala, torna enrere, no t’has fixat prou bé. Jo quan vaig veure el PANTONE em va recordar als colors de la pell. Quina diversitat de colors de la pell tenim a les nostres classes? Com ens sentim davant d’aquests colors, d’aquests alumnes? També vaig pensar en els colors dels objectes que tenim a les nostres classes d’educació física. T’has parat a pensar quins són els colors que predominen a les nostres sales d’educació física? Ja t’ho dic jo… el groc, el blau, el vermell i sí, el verd. Casualment, o no, son els colors que tenim a les matalassos d’espuma i que estan a la majoria de centres. Reflexiona: en general, tenim uns mateixos materials i colors per a realitats diferents. En parlarem més endavant. Ara segueix la fletxa. Si vols anotar alguna cosa, pots. A mi m’ha cridat l’atenció la foto de l’última sala, la de la fulla, sembla una palma d’una ma. Seguim. Entres a una sala i tens la temptativa d’anar cap a la dreta, tranquil/a, jo també la vaig tenir. Però has de seguir les fletxes. Que no, que no pots anar cap a la dreta. Són les normes. Recte i gira a l’esquerra a l’altra sala. Veuràs l’obra “Transversal” de Inma Femenía. Què et suscita aquesta paraula? Com la relaciones amb l’educació? Anota-ho.

Ves al cartell d’aquesta obra i llegeix. Veuràs: “Femenía registra digitalmente la luz mediante un escáner para explorar e investigar las posibilidades de la visión de la máquina: escoge un fragmento mínimo de una imagen digital y lo amplia para mostrar cómo los colores primarios de la luz (rojo, verde y azul) están siempre presentes. Las obras de esta serie están tituladas con la fecha y la hora del día que se ha captado la luz.” Sí, aquells colors que parlàvem que predominaven a les aules d’educació física, son els colors primaris. Però si mires l’espai n’hi ha molts més, veritat? Potser es que els tipus de materials que utilitzem a la nostra classe no ens apropen tant a la nostra realitat, bé només ens apropen a una realitat concreta.

Anem a jugar una mica. Demana a un ajudant de sala que et faci una fotografia des de l’altre cantó d’una de les “cortines” de plàstics. Com feia l’artista elegeix un fragment mínim del teu cos (la mà, el peu, el nas, la boca… què? Decideix) i que et faci una fotografia des de l’altre cantó. Siguis creatiu. Anota el dia i l’hora. Guarda-la i quan arribis a casa imprimeix-la per portar-la a la següent classe. 

Segueix les fletxes i accedeix a la següent sala. Què hi veus? Relaciones la paraula “transversal” amb l’obra? Quin tipus de materials hi veus? Els has utilitzat mai a les classes d’educació física? Potser en una altra forma sí, al cap i a la fi es plàstic i metall. T’invito a reflexionar: realment els materials que utilitzem a les nostres classes van més enllà dels comercials? Donem cabuda als materials reutilitzats, reciclats o no comuns a les nostres classes? Imaginat ara que com a professor/a d’educació física ets capaç de muntar una estructura semblant a la que proposa l’artista al pavelló. Potser amb cordes i matalassos. Quina activitat podries plantejar a l’alumnat? Anota-ho. 

Segueix caminant. No t’oblidis de mirar cap a dalt i percebre les sensacions d’estar sota d’unes làmines de metall que es sostenen amb cordes de plàstic. Arribem a l’última sala. Situat davant d’aquesta pantalla negra. Què hi veus? Quines relacions pots establir? A què et recorda? Anota-ho. Ficat davant d’aquesta pantalla negra i observa el teu reflex, és com la teva ombra. Anem a jugar. Has de gravar un vídeo on es vegi la interacció que estableixes entre tu i aquesta obra. Pots deixar la càmera al terra i que es gravi sola o demanar ajuda a algú. Sí, sé que tens vergonya. Sí, has de fer un vídeo. No, no t’he dit quant ha de durar. Només que has de fer un vídeo on es vegi la interacció que estableixes tu i la obra. Pots saltar, caminar, jugar… és un exercici d’expressió corporal. Deixa’t anar. 

Quan hagis acabat, segueix les fletxes. Mentre et vas dirigint a l’última obra (sí aquella que volies veure fa una estona i que no t’han deixat), vas passant pel cantó d’una tela de plàstic. A què et recorda? Quines relacions pots establir? Dibuixa a la teva llibreta el recorregut que fa la teva mirada al veure l’obra fins al final. Ara que ja la tens dibuixada que sàpigues que això no ha servit per res, bé, potser per ser conscient de la teva mirada, però no n’estic segura. Arribem a l’última obra. Situat al davant de la llum i fes-te un selfie. Després preguntat: què pot representar aquesta obra? Què hi veig? Amb què ho relaciono? Suposo que ho estàs anotant. Reflexiona: quantes vegades he treballat la llum a educació física? Una cosa tan quotidiana com la llum i no té cabuda a les nostres aules? Llegeix el significat de l’obra. Sí, jo tampoc sabia qui era Goethe, de fet no sé ni si es pronuncia així, busca-ho i mira perquè les seves últimes paraules van ser “Más luz!”. Ara que has llegit el significat de l’obra, quines altres relacions i lectures pots fer de l’obra? Anota-ho. 

Segueix les fletxes i surt per la porta. Sortiràs a un jardí que segur que pots relacionar amb alguna de les obres que has vist dins el museu. Deixat fluir. Seu a una cadira i torna a recuperar el dibuix que vas fer abans de venir al museu. Gira la pàgina. Escriu una paraula o frase de com et sents després de la visita. Fes-li una foto amb el mòbil i guarda-la. Aquest dibuix li donaràs al noi o noia que estigui a la sortida. Explica-li perquè li dones, tu sabràs el perquè i què en pot fer ell d’aquell document. Surt del museu. 

Ara que has arribat al final, segurament estàs cansat/da però et demano un últim esforç. Reflexiona: segurament has tingut molts estímuls, has establert relacions entre les obres i tu, però com ha sigut aquest recorregut? Quina similitud estableixes entre aquest àudio i el paper d’un mestre/a? Has fet tot el que he dit, fil per randa? Si és així, quantes coses t’has deixat per veure? Hi ha aspectes que volies veure però que al no entrar a l’àudio has deixat passar? Si traspassem això a l’aula: quin tipus de mestre/a vols ser? El que segueix les fletxes o el que es centra en l’”infralleu”? Ens veiem a la pròxima classe.